Duresa

La duresa és la resistència o oposició que presenta un material a ser rallat o penetrat per un altre material. Per calcular la duresa s’utilitzen diferents assaigs, la majoria dels quals consisteixen a forçar una penetració d’un objecte material molt dur sobre el material a assajar. Com més penetració s’aconsegueixi amb la mateixa força aquell material és més tou.

Assaig de duresa Brinell

L'assaig de duresa Brinell s’utilitza un penetrador d’un material molt dur (carbur de tungstè) en forma d’esfera situatd’amunt d’una mostra de material que s’ha d’assajar. S’aplica yna càrregadamunt l’esfera durant un temps. Després es retiren la càrrega i l’esfera i es mesura el diàmetre de la marca que s’ha produït.

El grau de duresa s’anomena duresa de Brinell i és proporcional a la càrrega i la siperficie de la marca:

                     HBW=0’102·F/A

* HBW: grau de duresa Brinell ( sense unitats)

0,102: constant

F: força aplicada (N)

A: superfície de la marca deixada sobre la proveta (mm2).




Per obtenir el valor de la superfície de la marca (superfície esfèrica), es mesura el seu diàmetre amb un microscopi o lupa dotats amb retícula graduada. Fòrmula:
                                           


D1: diàmetre esfera (penetradora) (mm)
D2: diàmetre de la marca deixada per la proveta (mm)

Duròmetres: Màquines especials per mesurar la duresa.

Relació entre la duresa i la resistència a la tracció

Les dues característiques indiquen el grau d’oposició que presenta un material a ser deformat plàsticament. Són proporcionals a les forces de cohesió. Per cada material existeix un valor que expressi aquesta proporcionalitat. Això ens permet obtenir valors molt aproximats de la resistència al trencament sense haver de realitzar un assaig  de tracció costós.